Amb Balanç fins a la matinada, Manuel de Pedrolo es proposà l'estudi pràcticament exhaustiu d'un fracàs humà per pròpia, per bé que inconscient, elecció del protagonista d'una narració que gosaríem qualificar d'impecable i que s'inscriu en un camp, el realisme, en el qual l'autor ens ha donat d'altres obres sobresortints. Com en totes les obres de Pedrolo, l'anàlisi d'una situació és menada a través d'una estructura narrativa rigurosa que, ara, ordena l'acció en un sentit cronològic invers, procedint del present miserable a un passat en el qual en Rogeli, un senzill obrer ja a a les portes de la vellesa, busca l'arrel de la seva condició actual, l'error o a feblesa inicials que n'han fet allò que és.
