Catalan

Santiago Rusiñol, nascut a Barcelona ei 1861, va morir a Aranjuez el 1931. Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista, formà part d'una de les famílies de la burgesia catalana. Anà a París i fou un dels introductors del modernisme a Barcelona. Amb el seu inseparable amic Ramon Casas practicava una bohèmia que s'estengué a totes les arts i a tots els capricis, i el seu nom fou durant llargs anys d'un gran prestigi i popularitat. Comprà a Sitges un casalot on va instal·lar un museu de ferros vells i pintura que és una institució catalana. Era un gran conversador, un home ric però treballador, disposat sempre a llançar-se a qualsevol aventura de la vida. Tot el que va fer és distingit, té un segell molt personal i una gràcia autèntica. No arribava al fons de les coses i com a bon bohemi romàntic es deixava bressolar per la vida, sempre tan sorprenent. De jove, Josep Pia el conegué quan Rusiñol ja era un home gran, una mica cansat però amb un anecdotari fabulós i una llegenda que ell cultivava en un pla una mica llunyà, elegant, dissimulant amb el seu to irònic i una bohèmia irresistible un xaronisme barceloní de bona llet endolcit per la vida de París i amagant sempre un fons de desencant vital i d'amargor. Era un artista polifacètic i un home graciós i brillant, i així l'ha volgut presentar Josep Pla en aquesta biografia, escrita el 1942. Aquest home tan sensible I tan dèbil i que Léon Daudet va nomenar un dia «Príncep dels catalans», intenció realment exquisida.

A través de la mirada de Josep Pla tenemos una aporximación difirente y personal a la creación artística de cinco catalanes universales: Maillol, Dalí, Gaudí, Nonell y Casals. Estos escritos se integran en la seria Grandes Tipos (Homenots)

A biography of sculptor Manolo Hugué, this narration features the underworld and daily life of Barcelona in the late 19th century, Parisian bohemian life, Ceret's artistic circle, and the ethical and aesthetic views of the sculptor. Una biografía del escultor Manolo Hugué, esta narración retrata el lumpen y la vida cotidiana en Barcelona a finales del XIX, la bohemia parisina, el círculo artístico de Ceret, y las ideas éticas y estéticas del escultor.

Un pagès del país no serà mai un labrador ni un campesino, sinó una figura humana personal, perfectament individuada i distinta. Un pagès és un pagès i res més que un pagès, com perfectament indica aquesta paraula intraduïble. Jo lamento sincerament que per a anomenar pagès un pagès no hi hagi una paraula més adequada i més exacta. Si n'hi hagués una, la utilitzaria, perquè els escrits han d'ésser clars i concrets. Ara bé, com que no existeix, hem d'estar a les resultes dels fets i prescindir de les elucubracions dels estilistes, que en l'època que vivim han tingut una tendència a fer morir de riure la gent.

Josep Pla es conocido por su agudo poder de observación y por la gracia ágil de su estilo. Su Viaje en autobús, ya célebre, puede considerarse como una piedra de toque para hacer brotar sonrisas a sus lectores. Pla nos acompaña durante cien kilómetros de poesía y humor en unas páginas de sabrosa naturalidad que no excluyen el concepto profundo, retratando con insuperable atractivo un mundo y una época determinadas.

A book of stories, or "narrations," by the finest Catalan writer of his generation. In this beautiful work, translated into English for the first time, Pla transcribes his witnessings of basic truths: the waves of the sea, the hardness of rolled tobacco. The reader feels tangibly the pleasure with which Pla puts the sensual and real on paper.

"Barcelona, una discussió entranyable" condensa en trenta-cinc estampes magistrals, ordenades d’acord amb el calendari de les estacions, la visió que tenia Josep Pla de la Barcelona que va conèixer en els seus anys de joventut, quan hi va fer els estudis universitaris al llarg de sis cursos (1913-1919). El llibre va aparèixer per primera vegada a les obres completes de Selecta, amb el títol Barcelona: Papers d’un estudiant (1956); l’edició defi nitiva, ampliada i amb el títol canviat del 1966 és la que reproduïm en aquesta edició.

Josep Pla recorrió durante cuatro años los caminos de Italia, desde los valles de los Alpes hasta las polvorientas tierras del sur. Reportero con olfato a la caza del detalle más pintoresco, erudito entusiasmado por la historia, turista curioso, explorador de conventos, fondas, mercados y museos, poeta arrobado ante la densidad artística que le rodea y humanista seducido por la vida cotidiana..., Pla compone un fresco puntillista cuyas pinceladas recogen los infinitos matices del mundo retratado.«Lo que no podré dejar jamás es mi recalcitrante vagabundaje»

In Wat wij aten kijkt Josep Pla op zijn oude dag terug op wat er zoal op zijn bord heeft gelegen. Waar komen al die producten vandaan, wat is de geschiedenis ervan, hoe verdienen de mensen hun brood ermee? Simpele maar wezenlijke vragen. Aan de hand van het verhaal over de keuken die hem heeft gevoed maakt de lezer kennis met een land, een volk, een tijdperk, een manier van leven. Josep Pla beschouwt de dingen die ter tafel komen met humor, eruditie en boerennuchterheid. Het is deze mengeling die zijn stijl zo uniek maakt. Ferran Adrià (El Bulli), afkomstig uit dezelfde streek als Pla: ‘Pla gebruikte het voedsel voor zijn ideeën en overpeinzingen over het leven, en dat is juist zo interessant.’

An NYRB Classics Original Josep Pla’s masterpiece, The Gray Notebook, is one of the most colorful and unusual works in modern literature. In 1918, when Pla was in Barcelona studying law, the Spanish flu broke out, the university shut down, and he went home to his parents in coastal Palafrugell. Aspiring to be a writer, not a lawyer, he resolved to hone his style by keeping a journal. In it he wrote about his family, local characters, visits to cafés; the quips, quarrels, ambitions, and amours of his friends; writers he liked and writers he didn’t; and the long contemplative walks he would take in the countryside under magnificent skies. Returning to Barcelona to complete his studies, Pla kept up his diary, scrutinizing life in the big city with the same unflagging zest and humor. Pla, one of the great Catalan writers, held on to this youthful journal for close to fifty years, reworking and adding to it, until he finally published The Gray Notebook as both the first volume and the capstone of his collected works. It is a beautiful, entrancing, delightful book—at once a distillation of the spirit of youth and the work of a lifetime.