Cançó de setembre ens convida al viatge interior de la Laura. Des del seu pis de Barcelona amb vistes al mar, va teixint de nou el mmicrocosmos en què ha viscut. La pluja constant, les petúnies pansides, els gots de hisky, la presència de l'Eduard, les conerses amb l'Enric, la mirada inquietant de l'Elisabet, una vaixells a l'horitzó, les baralles i les reconciliacions, una rosa blanca, tot s'anirà reduint a allò imprecís que l'ha lligat amb el sexe, amb l'amor i amb la vida.