La poesia de Manuel Forcano sovint presenta motius o referents històrics i culturals de l'Antiguitat que contrasten amb la quotidianitat sovint vulgar del present. L'erudició penetrant dels seus versos, però, s'expressa amb una senzillesa de to i de formes que li han permès connectar bé amb el públic, a qui Forcano simplement explica, amb una veu autobiogràfica sense pretensions de cap mena, allò viscut, allò gaudit, allò perdut. L'amor, el desig i la nostàlgia del passat gloriós que no ha de tornar, són els grans temes de la seva poesia tal com testimonien els seus darrers llibres: El tren de Bogdod (2003), Llei d'estrangeria (2008) i Estàtues sense cap (2013). A Ciència exacta, sense abandonar els seus temes habituals, Forcano sembla més reflexiu i presenta amb més sobrietat els seus paisatges del Pròxim Orient, sempre evocadors d'amors i de sensualitat, on el mateix fet creatiu del poema com a receptable de memòria és protagonista. Guardonat amb el 37è Premi Miquel de Palol de poesia
Author
Nascut a Barcelona el 1968, és doctor en Filologia Semítica i ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la història del judaisme ha publicat la Història de la Catalunya jueva (2010), així com l’assaig històric A fil d’espasa: Les Croades vistes pels jueus (2007), la traducció de l'opuscle hebreu El Llibre de la Creació (2012) i El Gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (2013). Ha antologat i traduït poetes moderns israelians com Iehuda Amikhai, Pinkhas Sadé i Ronny Someck. També ha traduït la novel·la El mateix mar d’Amós Oz, Els viatges d'Ibn Battuta amb l'arabista Margarida Castells, Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria d'E. M. Forster, i El Martiri de Sant Sebastià de Gabrielle D’Annunzio, així com el text integral de La descripció del món o Llibre de Meravelles de Marco Polo. De la seva pròpia producció poètica, destaquen els poemaris Corint, Com un persa, El Tren de Bagdad (premi Carles Riba de Poesia 2003), Llei d’estrangeria (2008) i Estàtues sense cap (2013). Des de 2004 és el director general de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall.
