Covarda, vella, tan salvatge és un retrat generacional narrat a través de quatre amics en la vintena que es retroben a la seva Igualada natal, després que les aspiracions de cadascun d’ells els hagin distanciat. En el transcurs d’un estiu enrarit, assistim als seus anhels i frustracions, als intents infructífers de comunicar-se i a la sensació permanent de desarrelament. Com un teló de fons, Igualada és la llar que els uneix a tots i alhora la terra erma d’on volen fugir.