Ells no saben res segueix tres rastres. Comença per les cartes escrites a Carles Riba entre 1941 i 1942. On Rodoreda expressa l’ànsia de veure Obiols exposat als perills que corrien els estrangers a França: de ser detingut, internat, deportat… Qui escriu és una dona que no té escrúpols quan implora ajut per l’amant. Continua amb tres contes sobre la vida dels homes refugiats a la França ocupada: la incertesa i els destins catastròfics a que s’enfrontaven és la matèria de “Cop de lluna”, “Nocturn” i “Nit i boira”. Acaba amb les indagacions que un grup d’historiadors han fet sobre papá Otto, mirall d’Obiols i qui va ser el seu cap jeràrquic a l’organització Todt, encarregada de construir les infraestructures de guerra nazis a tot Europa. Acaba amb les indagacions que un grup d’historiadors han fet sobre papá Otto, mirall d’Obiols i qui va ser el seu cap jeràrquic a l’organització Todt, encarregada de construir les infraestructures de guerra nazis a tot Europa.