
Part of Series
En aquest número podreu llegir sis relats de gènere fantàstic originals en català: “Mangos” de Roser Cabré-Verdiell, “L’arna” d’Isabel del Río, “L’anada” de Guillem López, “Matacaptaires” de Marc Pastor, “La torre” d’Elisabet Riera i “La llavor humana” de Carme Torras. També hem inclòs, un any més, el microrelat guanyador del ConcurTs 2022, “Una hora curta” d’Oriol Roca i, com a cirereta, la traducció de “Presència”, un relat del multipremiat autor Ken Liu traduït per Edgar Cotes. Altra vegada, la il·lustració de la coberta ha estat obra del dibuixant Toni Benages.
Authors
GUILLEM LÓPEZ (Castelló, 1975) es uno de los principales referentes del género fantástico en España. Su obra transita entre la ficción especulativa, la literatura extraña y la fantasía oscura. Publicó sus primeras novelas, La guerra por el norte (Ajec. 2010) y Dueños del destino (Ajec. 2011) en el territorio de la fantasía épica con una gran acogida por parte de público y crítica. Tras su colaboración en diversas antologías de relato y un libro de aforismos, Piensaciertos (Algón. 2013), publicó su tercera novela: Challenger (Aristas Martínez. 2015) en la que retrata una multitud de universos que se entrecruzan la mañana en que tuvo lugar el accidente del transbordador espacial. Reseñada en decenas de webs y prensa escrita, fue elegida por la revista Quimera como una de las mejores novelas publicadas en 2015 e incluida por la publicación Weird Fiction (USA) entre lo más destacado del año anterior. Merecedora del premio Kelvin 505 a mejor novela de ciencia ficción publicada en español y también del premio Ignotus a mejor novela que concede la AEFCFT en su reunión anual. Challenger fue publicada en Italia, de la mano del sello Eris Edizioni, durante la primavera de 2017. Su cuarta novela, La polilla en la casa del humo (Aristas Martínez. 2016), que retrataba el ascenso y caída de un marginado en un mundo subterráneo y oscuro, ha sido definida como un clásico instantáneo del género en castellano. Distinguida con el Premio Ignotus de la AEFCFT como mejor novela de género fantástico publicada en 2016. También fue nominada al premio Celsius a mejor novela de género fantástico que otorga la Semana Negra de Gijón y el premio Kelvin 505 que organiza el Festival Celsius 232 en Avilés. Durante la Eurocon 2016 de Barcelona fue galardonado con el Spirit of Dedication de la European Science Fiction Society en la categoría de mejor autor. Unos meses después, publicó Arañas de Marte (Valdemar. 2017), en la que dibujaba un drama familiar con el telón de fondo del funcionamiento cuántico del cerebro humano y una invasión alienígena desde la quinta dimensión. En ella explora el camino de la ficción especulativa oscura, lo extraño y el horror del vacío como horizonte ineludible. Nominada al Premio Kelvin 505 que organiza el Festival Celsius 232 de Avilés y al Premio Ignotus de la AEFCFT, en la categoría de mejor novela de género escrita originalmente en castellano. El último sueño (Minotauro, 2018) fue su sexta novela. Una fantasía industrial que retrata los últimos días de una ciudad corrupta y decadente. Pandilleros, huérfanos sin futuro y una huida desesperada en el borde del abismo. Nominada a los Premios Kelvin 505 en la categoría de mejor novela de género fantástico publicada en 2018. En abril de 2019 salió publicada su séptima novela: Lago negro de tus ojos (Alianza, 2019). En ella retrata el retorno a su pequeño pueblo de una periodista que trata de esclarecer una desaparición, años después de que cientos de extrañas lagunas que comunican con otro lugar del sistema solar apareciesen por toda la superficie terrestre.

Editor, reader, documentary and translator. Author, writing teacher and literary coach. Llibretera, mother & Witch. Las historias y mundos de fantasía me han acompañado toda la vida. Vivo entre libros y respiro palabras. Soy autora de novela y relato, ensayo y poesía; especializada en géneros fantásticos. Editora y co-creadora del proyecto colaborativo y sin animo de lucro Otros Mundos. Trabajo como librera en Librería Gigamesh y doy clase de escritura en centros culturales, cívicos y bibliotecas. Lectora, redactora, correctora, traductora y documentalista para editoriales y agencias. Colabora en medios especializados como las revistas El Biblionauta, Librújula y Libros Prohibidos. Bajo el nombre de Keylah Missen publico libros con Kepler, Urano, traducidos a varias lenguas: Manual de Magia Moderna y Magia Lunar son dos de ellos.

Ken Liu (http://kenliu.name) is an American author of speculative fiction. He has won the Nebula, Hugo, and World Fantasy awards, as well as top genre honors in Japan, Spain, and France, among other places. Ken's debut novel, The Grace of Kings, is the first volume in a silkpunk epic fantasy series, The Dandelion Dynasty, in which engineers play the role of wizards. His debut collection, The Paper Menagerie and Other Stories, has been published in more than a dozen languages. He also wrote the Star Wars novel, The Legends of Luke Skywalker. He has been involved in multiple media adaptations of his work. The most recent projects include “The Message,” under development by 21 Laps and FilmNation Entertainment; “Good Hunting,” adapted as an episode of Netflix's breakout adult animated series Love, Death + Robots; and AMC's Pantheon, which Craig Silverstein will executive produce, adapted from an interconnected series of short stories by Ken. Prior to becoming a full-time writer, Ken worked as a software engineer, corporate lawyer, and litigation consultant. Ken frequently speaks at conferences and universities on a variety of topics, including futurism, cryptocurrency, history of technology, bookmaking, the mathematics of origami, and other subjects of his expertise. Ken is also the translator for Liu Cixin's The Three-Body Problem, Hao Jingfang's Vagabonds, Chen Qiufan's Waste Tide, as well as the editor of Invisible Planets and Broken Stars, anthologies of contemporary Chinese science fiction. He lives with his family near Boston, Massachusetts.

Marc Pastor (Barcelona, 1977) és criminòleg i un explorador culturalment dispers. Va combatre els nazis a Montecristo i va traçar el perfil criminal de la Vampira de Barcelona a La mala dona (Ara Mini, 2017), distingida amb el premi de novel·la negra Crims de Tinta. Amb L’any de la plaga va alertar sobre una imminent invasió d’ultracossos i amb Bioko (Amsterdam, 2013) ens va descobrir una manera de viatjar en el temps. Amb Farishta (Amsterdam, 2017), segueix teixint una teranyina d'històries on predomina la ciència ficció, l'aventura i les referències pop. Ha publicat relats en diverses antologies, i, tot i que es poden llegir per separat, les seves ficcions es complementen i conformen un univers propi i únic. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, l’alemany, el coreà, el turc, el txec o l’hongarès. Actualment treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra. Marc Pastor (Barcelona, 1977) is a culturally dispersed criminologist. He fought against the Nazis in Montecristo (Proa, 2007) and traced the criminal profile of the Vampire of Barcelona in La mala dona (La Magrana, 2008), a history that earned the prestigious Crims de Tinta Prize For Thrillers. With the Plague Year (La Magrana, 2010) he warned about the impending invasion of the Body Snatchers. His work has been translated into English, German, Czech, Italian and French. Currently working as a forensic detective of the Mossos d'Esquadra. Marc Pastor (Barcelona, 1977) es criminólogo y explorador culturalmente disperso. Combatió contra los nazis en Montecristo (Proa-2007) y trazó el perfil criminal de la Vampira de Barcelona en La mala mujer (RBA, 2009), historia que le valió el prestigioso premio de novela negra Crims de Tinta. Con El año de la plaga (RBA, 2010) dio la voz de alerta acerca de una inminente invasión de los ultracuerpos. Su obra ha sido traducida al inglés, alemán, checo, italiano y francés. Actualmente trabaja en la policía científica de los Mossos d'Esquadra.

Carme Torras (www.iri.upc.edu/people/torras) is a robotics researcher and novelist. She studied mathematics at the University of Barcelona and computer science at the University of Massachusetts, and she currently heads the Perception and Manipulation group at the Robotics Institute (CSIC-UPC) in Barcelona. A member of Academia Europaea and of the Royal Academy of Sciences and Arts of Barcelona, she writes scientific works on robotics and artificial intelligence in English and fiction in Catalan, and some of her novels and short stories have been translated into English, Spanish and Italian. Her novels Pedres de toc and Miracles perversos won the Primera Columna award and the Ferran Canyameres award to the best thriller, respectively. Her most celebrated novel, La mutació sentimental, won the Manuel de Pedrolo award and the Ictineu award to the best Catalan science-fiction novel published in 2008. This novel was translated into Spanish (2012) and has appeared in English with the title The Vestigial Heart published by MIT Press in April 2018. A member of the Catalan Society for Science Fiction and Fantasy, Carme is convinced that science fiction may play an important role in generating debate and public opinion on the social implications of our increasing interaction with robots and AI apps. Her latest novel, Enxarxats (Males Herbes, 2017), is a disturbing story about the possibilities of the Internet and the responsibilities and consequences of our constant activity within the network; and The Vestigial Heart includes an appendix with a list of ethics questions raised by the book, as well as online materials to foster debate or teach a course on the ethics of social robotics. Versió en català ————— Carme Torras (www.iri.upc.edu/people/torras) és llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica, i actualment és professora d'investigació a l'Institut de Robòtica del CSIC a la UPC. La seva primera novel·la, Pedres de toc, va guanyar el premi Primera Columna. La mutació sentimental va guanyar el X Premi Manuel de Pedrolo el 2007 i la seva tercera novel·la, Miracles perversos, el Premi Ferran Canyameres de Novel·la el 2011. Membre de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia, Carme està convençuda que la ciència ficció pot tenir un paper important a l'hora de generar debat i opinió pública sobre les implicacions socials de la nostra creixent interacció amb robots i aplicacions d'Intel·ligència Artificial. La seva última novel·la, Enxarxats (Males Herbes, 2017), és una història inquietant sobre les possibilitats d'Internet i les responsabilitats i conseqüències de la nostra constant activitat a la xarxa. La traducció a l'anglès de La mutació sentimental, publicada per MIT Press amb el títol The Vestigial Heart, inclou un apèndix amb una llista de qüestions ètiques plantejades pel llibre, així com materials en línia per fomentar el debat o impartir un curs sobre l'ètica de la robòtica social i la Intel·ligència artificial.
