La motivació d’aquest llibre és refutar dues idees. La primera, present dins l’independentisme, diu que la independència és una transició que es pot fer “de la llei a la llei”. La segona, expressada més habitualment des de fora de l’independentisme, sosté que aquest no té res a veure amb els canvis socials com la justícia social, l’ecologisme o el feminisme. O fins i tot que va en la direcció contrària d’aquests moviments emancipadors. En la propera dècada s’acceleraran molts canvis: a les crisis pròpies del capitalisme cal afegir-hi el canvi climàtic i l'escassetat de matèries primeres. L’auge de l’autoritarisme, l’augment de l’extrema dreta i la reconfiguració de les relacions internacionals. En aquest context algú pot pensar que la independència del nostre poble és una qüestió que quedarà aparcada. L’autor defensa tot el contrari: la sobirania dels estats continua sent central en la presa de les decisions que afecten el futur de les nostres societats. Sense renunciar a una visió internacionalista, ans al contrari, el conflicte de Catalunya i dels Països Catalans encaixa plenament en el present moment històric. En el procés de lluita per la independència la sobirania ha de passar de l’Estat al poble català i, per això, parlem d’una revolució. Avui ens pot semblar una antigalla del segle XX parlar en aquests termes. Però aquest llibre està escrit des de la convicció que cal fer la revolució catalana i que això forma part del conjunt de canvis radicals que necessita el món per a poder sobreviure.