«Eres dempeus damunt del billar, tot el feltre esquinçat, llançant les boles contra el mirall de darrere de la barra, encara sento petar les ampolles i l´olor dels licors que regalimaven i esquitxaven per tot arreu, el soroll de les boles que rebotaven per terra, mai no t´havia vist així d´enfadat, fins i tot semblava que la ràbia t´havia dotat d´una mena de destresa improvisada, com si ho haguessis fet tota la vida.» Des de la costa fins a les planes de l´interior, del Delta cap als Pirineus per la Terra Alta, de les darreres colònies industrials a la Barcelona olímpica, des dels anys setanta fins ahir. Caçadors de llamps, operaris, piròmans i remeieres, personatges sense biografia que empenyen el realisme al caire de l´irreal. Els disset contes, aquestes disset fàbules de Francesc Serés narren i descriuen les vivències d´un mateix protagonista: el país, aquest país.