
Què ens diuen, les imatges televisives? Quins discursos hi ha al darrere dels formats audiovisuals d'entreteniment? Un format audiovisual és un conjunt de regles capaces de generar una repetició narrativa. Però quins discursos hi ha darrere aquests formats? Com dialoguen amb altres llenguatges visuals? La imatge incessant planteja un recorregut a través de gèneres tan diversos com els concursos, els programes de vocació divulgativa, la telerealitat, els films i les sèries documentals, els talk shows o els continguts de les xarxes socials per tal d’entendre els debats i les friccions que caracteritzen les societats contemporànies. A partir d’aquesta anatomia dels formats audiovisuals s’exploren qüestions transcendentals com la comprensió del jo i de l’altre, les tensions comunitàries en situacions extremes, les desigualtats de gènere, les noves formes de treball en la cultura de la fama, el mite de la llibertat d’elecció o les paradoxes de la difusió cultural. En aquesta indagació es comprova que els formats viatgen d’un país a un altre, d’un mitjà a un altre, establint ponts per on circulen els imaginaris de la cultura popular. Contra la idea que els formats audiovisuals són volàtils i no val la pena tornar-los a mirar, aquest llibre proposa l’exercici pensar en la imatge incessant per saber què ens diu de nosaltres mateixos. A cavall entre la mirada analítica i la vocació divulgativa, Jordi Balló i Mercè Oliva presenten un escenari que barreja una alta consciència filosòfica amb tot de referències que provenen de la cultura pop més espontània i desimbolta, i afronten totes aquestes preguntes amb rigor ètic i una ferma precisió sociològica.
Authors
Jordi Balló i Fantova (Figueres, Empordà 1954) és professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, productor cinematogràfic i gestor cultural. Va ser director d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Ha publicat, amb Xavier Pérez, els assaigs La llavor immortal, Jo ja he estat aquí i El món, un escenari. Des de l'any 1998 fins a finals del 2011 va ser director d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. A causa dels canvis polítics en l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona no va ser renovat en el càrrec. El 2011 rep el Premi Ciutat de Barcelona per la seva tasca com a comissari de l'exposició Totes les Cartes. Correspondències fílmiques, per "la reivindicació que ell i els cineastes d'aquest projecte fan del cinema com a llenguatge universal en un context que transgredeix les pantalles ".