Les algues roges, Premi Creixells de novel·la 1934, assolí un èxit important: la primera edició s'exhauria en pocs mesos, i se'n féu una altra el 1935. Després, el silenci fou l'embolcall d'aquesta novel·la, així com de tota l'obra de Maria Teresa Vernet, i la de tantes escriptores catalanes progressistes -algunes molt llegides- pertanyents a l'època de la Segona República. A Les algues roges, M. Teresa Vernet arriba al màxim del seu punt de maduració dels personatges femenins, als quals, davant de situacions límit, converteix en models, però també en anti-models. La novel·la analitza les causes socials, familiars, culturals i personals que porten a les protagonistes a unes actuacions i a unes possibilitats diferents de reacció davant la qüestió amorosa i sexual. A la primera part, la diferència entre Isabel i Marina es basa en les concepcions que una i altra tenen de l'amor i de les relacions sexuals. A la segona part es contrasten encara més les dues actituds per no deixar-se envair per "les algues roges", o sigui el desig sexual.