Antonio Aliaga ha de fugir d’Espanya durant els primers anys de la postguerra. Les seves activitats antifranquistes a la clandestinitat l’obliguen a deixar dona i dues filles a Carcaixent i allistar-se a la Legió Estrangera, immersa en la guerra d’Indoxina. En la distància física i a ulls de la seva família Antonio es converteix en un personatge misteriós, esmunyedís i mític. Xavier Aliaga, l’autor i narrador, no ha conegut el seu oncle Antonio, però immers en el paper de cronista s’endinsa en el passat familiar per treure a la llum la veritat, fins allà on pugui, desvetllar misèries i grandeses i construir una esplèndida novel·la sobre una vida alhora ordinària i excepcional.
Author
Xavier Aliaga (Madrid, 1970), és un periodista i escriptor valencià. Nascut a Madrid, va créixer a Xàtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. Darrerament ha publicat la novel·la Si no ho dic rebente, per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca).[1] Més recentment (2008) ha guanyat el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma, i el 2011 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia per la seua novel·la Vides desafinades . Ha publicat El meu nom no és Irina en la col·lecció "Trencadís" de l'editorial Andana. El seu últim treball és [book: Dos metres quadrats de sang jove, novel·la negra de crims.cat.
