Aquest llibre és una novel·la, aproximadament. La història d'un estiu, de l'estiu d'un home que ha quedat sense feina i passeja per la ciutat amb un infant, mirant les coses que els volten, somiant a estones, fugint sempre, sense adonar-se'n –intentant fugir, més ben dit–, d'allò que, irremissiblement, l'ha d'encalçar tard o d'hora. És, potser, la petita història d'una minsa rebel·lió frustrada: de la rebel·lió d'un home contra determinat context social; i si això sona massa pedant, de la rebel·lió d'un home contra les servituds de la vida de cada dia, ara i ací. Hi ha moltes maneres de matar puces, a més de fer-ho a escopetades. Aquest llibre voldria ser una d'aquestes maneres: en el món de l'hedonisme, del vedell d'or més o menys decorat ideològicament, vol ser una altra veu que s'afegeixi a les dels qui demanen la implantació d'una escala de valors més humanitzada, dels qui volen més temps per viure. És un intent de recordar com seria de bonic, de tant en tant, poder baixar de l'automòbil o sortir del taller, i trobar-se davant un aparador ple de joguines, amb la mà d'un infant a la mà.