L'estuari ha vist desaparèixer el perill de guerra. Han estat trenta anys d'incertesa monòtona, els vells han oblidat les preguntes, només les dones conserven certa memòria. No hi ha, en rigor, passat, com tampoc no hi ha futur. Un país que surt d'un túnel fosc sense saber que allò que es considera el cel és la volta d'un altre túnel més gran. Un món sense passió, sense desig, sense esperança, sense sentit. No és això una proposta de lectura d'una realitat molt concreta, d'una història que s'assembla sospitosament a la nostra?
