Durant les últimes dècades del segle XX i la primera del XXI, Joan Solà va ser la màxima autoritat en matèria de llengua catalana. Aquesta autoritat, avui indiscutida, la va exercir d'entrada des de la universitat i molt més tard, a partir del 1999, també des de l'Institut d'Estudis Catalans; i la va demostrar també llargament en els molts treballs que va publicar, des dels «Estudis de sintaxi catalana» (1972-1973) fins al pòstum «L'última lliçó» (2011). El 1974 Solà va començar a col·laborar a la premsa quotidiana, amb articles sobre qüestions de llengua que no s'adreçaven únicament als col·legues d'ofici sinó sobretot al públic general; des del 1991 fins al 2010 ho va fer, sense interrupcions, al diari «Avui», sota la rúbrica «Parlem-ne». Reprenent la tradició de les «Converses filològiques» de Pompeu Fabra, Solà demostrava que l'ofici de gramàtic no consisteix a donar raó de certes normes sinó a observar la llengua viva i provar de descobrir-ne els mecanismes de funcionament. Aquest volum aplega prop de cent cinquanta articles apareguts originàriament entre el 1990 i el 1997, que mantenen intacta la capacitat de satisfer els lectors que hi busquin plaer com la d'ajudar els professionals de la llengua que hi busquin consell.