El concepte de nació, en tant que instrument de domini i de submissió, ha segregat una literatura abundant. A vegades, amb una aparença de teoria academicista, aquesta literatura ha pretès de justificar genocidis ètnics i culturals consumats. D'altres, ha servit per a unir una massa de gent dispersa enfront d'una amenaça real o imaginària. En qualsevol cas, ha produït una enorme confusió entorn de la nació com a entitat teòrica. Des de la seua condició d'antropòleg, J.F. Mira ens hi ofereix una aproximació crítica, destriant tòpics i mistificacions. Com a valencià, l'autor s'interroga -i ens trasllada els seus interrogants- sobre el caràcter nacional del seu pobre que s'estén des de la Sénia al Segura. ¿Constituïm una nació, els valencians? ¿Quin és, si no, el nostre marc nacional? ¿Els Països Catalans? ¿Espanya? ¿Quines conseqüències se'n deriven en cada cas?