És l’any 1997, una matinada de dissabte, en Puig torna de festa amb la seva Vespino per una carretera comarcal. Quan arriba al local es troba en Germ ajagut al sofà en un estat mental deplorable, potser va drogat, o té un atac d’ansietat, o és que ha vist un fantasma. Estigmes recorre els últims compassos d’un estiu que serà clau per a la vida del seu protagonista, és l’estiu del trencament amb el que tothom esperava d’ell, i tot apunta que també serà el del trencament amb la realitat. En aquesta novel·la, Ramon Mas torna al poble de Puigsech i a la mirada desconcertada dels seus vilatans per indagar, amb la seva prosa directa i concisa, en la fina línia que separa la bogeria de l’extravagància, en una època, l’adolescència, en què totes les experiències i els conflictes ens semblen a vida o mort.