Joan Sales (1912), advocat i militar de carrera, s'exilià el 1939 a França i posteriorment a Mèxic, on publicà «Quaderns de l'exili». Amic del poeta Màrius Torres, mantingué amb ell una correspondència de gran interès, Cartes a Màrius Torres (1952), i tingué cura de l'edició de la seva obra poètica. Sales ha publicat poesia, Viatge d'un moribund (1952), i ha estrenat la peça teatral En Tirant lo Blanc a Grècia (1958), que publicà posteriorment. S'ha lliurat, també, a diverses tasques editorials. L'obra de més audiència de l'autor és la seva única novel·la, Incerta glòria (1956), que marca una fita en la narrativa catalana de postguerra, i que ha anat ampliant amb els anys i en successives edicions. La novel·la ha esdevingut, finalment, una obra de gran extensió i complexitat, i és, en definitiva, l'obra de tota una vida. En aquest primer volum, oferim la primera i la segona part d'Incerta glòria, que, a través de dues perspectives diferents que tenen la guerra com a punt de partença, ens ofereixen una meditació apassionada sobre la condició humana i sobre la seva «incerta glòria».

Premi Joanot Martorell de 1955, és una novel·la dividida en quatre parts, que té com a centre neuràlgic la guerra, presentada des de la perspectiva dels vençuts. Es tracta, però, d'una obra que l'autor va anar ampliant en les successives edicions i la traducció francesa (1962), ja més extensa que la catalana va suscitar crítiques molt elogioses, i es va comparar el seu autor amb Dostoievski, Bernanos, Green... La quarta edició (1971) és ja la definitiva, però la darrera part -aquella ampliada-, que portava com a títol "Últimes notícies", esdevindrà en la següent edició El vent de la nit, i serà independent. Dominada per tres amics joves, que van fer la guerra junts, les dues primeres parts recorren a la forma epistolar i ens presenten la vida al front d'Aragó -cartes de Lluís al seu germà-, i a la rereguarda: escrits de Trini, la companya de Lluís a Juli Soleràs. En canvi, les dues darreres són les memòries de Cruells, el tercer amic, un sacerdot, però amb un salt cronològic important a El vent de la nit, on es reflecteix la Barcelona de postguerra fins a arribar a finals dels seixanta. Però, al costat de la guerra, presentada sense cap maniqueisme i amb tota la seva cruesa, hi ha l'amor que encarnen dues figures femenines, que freguen el mite, sobretot, la Carlana. La novel·la, de fet, conté una reflexió, profunda sobre el sentit i, especialment, sobre la dificultat de la vida, que només l'amor il·lumina, l'amor humà, però també el diví -que la creu, un símbol autèntic representa. Però, Incerta glòria tracta també d'altres temes cabdals, de la soledat de l'home i del pas del temps, sobretot, mentre mitifica la joventut, aquesta glòria incerta, fugaç, però glòria al cap i a la fi. I és que, partint d'una situació concreta, l'obra esdevé també una reflexió universal sobre una època dramàtica, marcada per les guerres.