Plaute, un dels més grans escriptors de comèdies de l’Antiguitat, tenia un predilecció especial per la figura de l’esclau astut, que fa i desfà com li plau per acabar sortint-se sempre amb la seva (o poder salvar la pell). Aquest volum presenta L’ànima en pena (o Mostel·lària) i el Psèudolus, dues comèdies protagonitzades per dos dels esclaus més astuts de Plaute. Quan el vell Teopròpides torna a Atenes després de tres anys fora no s’espera que el seu fill Filòlaques hagi convertit casa seva en una mena d’after permanent i hagi dilapidat la fortuna paterna en festes i en la seva estimada, una prostituta de nom Filemàcia. Només Tranió, l’astut esclau del jove amo, serà capaç de treure’l d’aquest carreró sense sortida i d’enganyar el vell Teopròpides perquè no sospiti res de res, començant per fer-li creure que a la casa hi ha un fantasma. A partir d’aquí els enganys se succeiran fins a l’inesperat final de l’obra, que fa de L’ànima en pena una de les millors comèdies de l’antiga Roma. En el Psèudolus, Calidor, un jove insolvent i enamorat, vol alliberar la seva estimada Fenícia de les urpes del malvat alcavot Bal·lió, que l’ha venuda a un soldat macedoni. Psèudolus, l’astut esclau de Calidor, es compromet a ajudar-lo i a enganyar l’alcavot amb tota mena d’estratagemes i d’argúcies perquè el jove amo pugui casar-se amb la seva estimada, en una comèdia d’embolics hilarant que feia—i continua fent—les delícies dels espectadors.