Els secrets només es poden enterrar durant un temps. Els secrets no moren, no se’ls ha de plorar. L'ombra d'una ermita vella i immutable s'estén, pesada i negra, sobre Valldeplors, un poble amagat del món per les muntanyes on el passat mai no desapareix del tot i els silencis amaguen veritats. La foscor que neix al cementiri de l'ermita s'escampa a poc a poc pels carrers del poble i s'escola per les seves entranyes mentre a la superfície una llum afilada com un ganivet esquinça sense pietat els ulls d'alguns veïns. La resta, encegats, es debaten entre el record i la por. Després de la mort d'en Miquel Llop, sota la mirada grisa i quasi humana de l'ermita, les rutines i les certeses dels veïns i veïnes de la vall comencen a difuminar-se a mesura que la terra s'esventra, els morts s'aferren a la vida i els vius la sacrifiquen. Amb No haureu de plorar els morts Carlos J. Sánchez s'atreveix a desenterrar una història inquietant i terrorífica que mira directament als ulls a la mort i al mal que tots portem a dins. Carlos J. Sánchez és antropòleg de formació i professor per vocació. Ha publicat un grapat de relats en antologies i plataformes online, i una novel·la en castellà, Oscura Deriva, centrada en la foscor humana i l’obsessió. No fa lletjos a cap mena de narrativa, sigui en suport escrit o audiovisual. Sempre li han interessat temes relacionats amb la por i la impotència davant d'allò terrorífic, que desperta l’enfrontament entre el bé i el mal dins de cada persona. No haureu de plorar els morts és la seva primera obra en català. Actualment exerceix de professor de secundària, juga a videojocs i escriu. No podria demanar res més.