Santiago Rusiñol, nascut a Barcelona ei 1861, va morir a Aranjuez el 1931. Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista, formà part d'una de les famílies de la burgesia catalana. Anà a París i fou un dels introductors del modernisme a Barcelona. Amb el seu inseparable amic Ramon Casas practicava una bohèmia que s'estengué a totes les arts i a tots els capricis, i el seu nom fou durant llargs anys d'un gran prestigi i popularitat. Comprà a Sitges un casalot on va instal·lar un museu de ferros vells i pintura que és una institució catalana. Era un gran conversador, un home ric però treballador, disposat sempre a llançar-se a qualsevol aventura de la vida. Tot el que va fer és distingit, té un segell molt personal i una gràcia autèntica. No arribava al fons de les coses i com a bon bohemi romàntic es deixava bressolar per la vida, sempre tan sorprenent. De jove, Josep Pia el conegué quan Rusiñol ja era un home gran, una mica cansat però amb un anecdotari fabulós i una llegenda que ell cultivava en un pla una mica llunyà, elegant, dissimulant amb el seu to irònic i una bohèmia irresistible un xaronisme barceloní de bona llet endolcit per la vida de París i amagant sempre un fons de desencant vital i d'amargor. Era un artista polifacètic i un home graciós i brillant, i així l'ha volgut presentar Josep Pla en aquesta biografia, escrita el 1942. Aquest home tan sensible I tan dèbil i que Léon Daudet va nomenar un dia «Príncep dels catalans», intenció realment exquisida.

A biography of sculptor Manolo Hugué, this narration features the underworld and daily life of Barcelona in the late 19th century, Parisian bohemian life, Ceret's artistic circle, and the ethical and aesthetic views of the sculptor. Una biografía del escultor Manolo Hugué, esta narración retrata el lumpen y la vida cotidiana en Barcelona a finales del XIX, la bohemia parisina, el círculo artístico de Ceret, y las ideas éticas y estéticas del escultor.