Pecats Capitals

Series · 7 books · 2019-2020

By Anna Punsoda, Adrià Pujol Cruells, Oriol Quintana, and more

Books in series

La ira

2020

La ira és la manera més forta i segura de dir no. Sorgeix de la preocupació intensa per alguna cosa, d'una manera concreta d'entendre el món o de la identificació amb algú. És també la passió més vehement: és com un alçament de totes les nostres potencialitats físiques i morals. La ira ens porta molt més sovint a un simulacre d'agressió que no pas a una agressió real, encara que no hàgim fet cap exercici estoic. És un avís del cos que ens il·lustra sobre el funcionament del món. La ira ens pot trasbalsar i enfortir, ens pot alliberar de viure una vida submisa o de repetir una versió rebaixada de les vides dels altres. Però la bèstia no es pot dominar mai del tot. La tenim sempre molt a prop, a la cova, mig adormida; hi hem de baixar tot sovint per presentar-li els nostres respectes.

La supèrbia

2020

La pressió social contra la supèrbia és una manera de destruir els millors àngels de la nostra naturalesa i les poques pensades originals que anem tenint durant la vida. L'antídot de la supèrbia no és tan sols la humilitat; és també un espai social on l'interès genuí per coses diferents i elevades és vist com un guany per a tothom. Fa la vida més rica i oberta. Com més fràgil és una comunitat, més necessitat té de censurar els caràcters forts. Hem cultivat durant segles la idea que, de tots els defectes dels caràcters forts, el més perillós és la supèrbia. Els carrers són plens de ciutadans compromesos amb el deure cívic d'avisar-te quan pateixes d'un excés de caràcter. Tanmateix, la codificació de la supèrbia en pecat és un eficaç instrument de control social. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.

La luxúria

2020

La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac. Anna Punsoda reflexiona sobre la condició ambigua del desig: és l'element que fractura el subjecte de la modernitat, un subjecte lliure, autosuficient, capaç de mantenir a ratlla qualsevol passió alienadora; i. tanmateix, també és l'escletxa miraculosa per on reneix el que donàvem per mort.

La gola

2020

El golafre és víctima i culpable. La golafreria ha passat de ser una ofensa a Déu a ser un pecat social. Llevat dels dies assenyalats en què el tiberi i el descontrol són de recepta, i tret dels que tenen butlla per càrrec o per ofici, la golafreria desbridada se sol veure de mal gust. La gola ha mutat en malaltia: ha passat de vici voluntari a infortuni hereditari, de pecat de rics a pecat de tots, de depravació individual a tendència social. Hem socialitzat les virtuts, però també les tares. Amb una prosa d'una gran riquesa expressiva, Adrià Pujol ofereix un recorregut molt singular per la tradició literària, cinematogràfica, artística i iconogràfica d'Occident al voltant de la gola. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.

L’avarícia

2019

L'avarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). L'avarícia implica tant l'adquirir (rebre) com el no desprendre's (no donar), i res no és excessiu, ni desordenat, ni desmesurat si no és en relació amb una gradació que marca el punt d'excés, un ordre o una mesura. D'aquí els seus límits difusos. Oriol Ponsatí-Murlà ens apropa a l'avarícia des d'una òptica reveladora i suggestiva sense deixar de banda referents de la filosofia antiga i de les fonts cristianes. A través d'un recorregut històric sobre el concepte a partir d'autors paradigmàtics (Bracciolini, Evagri Pòntic, Gregori el Gran, Tomàs d'Aquino, Aristòtil, Prudenci, Joan Cassià, Isop o Demòcrit), formula la pregunta següent: ¿quina funció fa, o pot fer, l'avarícia, en el nostre Occident globalitzat, interconnectat i líquid? La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l'assaig català.

L’enveja

2019

L’enveja és una mala mirada: una mirada rancorosa, plena de verí. És relacional i relativa, necessita els altres per existir. Si estem tacats per l'enveja, allò que tenim o allò que som es mesura a partir del valor de l'altre i, com més a prop som d'allò que envegem, més forta es torna la pulsió. Tot en aquest pecat comença als ulls. Si l'enveja provoca una apatia que porta cap al no-res, la gelosia condueix cap a l'angoixa més obsessiva. Si l'enveja neix del desig de posseir allò que no posseïm, la gelosia neix de la por de perdre allò que ja es té. Marina Porras s'aproxima a l'enveja a través de grans veus de la literatura (Dante, Cervantes, La Rochefoucauld, Austen, Balzac, Proust, Valéry, Faulkner, Pla, Rodoreda, Ferrater), sense oblidar la rondallística tradicional ni les aportacions de la filosofia (Kant, Kierkegaard, Nietzsche).

La mandra

2019

L’eficiència, la recerca de la productivitat i la necessitat de competir sembla que ens condueixin a la proscripció de la mandra. Tanmateix, sense mandra i sense les altres passions desordenades no és possible viure una vida plenament humana. Potser la tasca de l’home no consisteix a ascendir sinó a aprendre a conviure amb unes passions que el fan ser qui és. La mandra és una característica essencial de la naturalesa humana, i el desig de superar-la, també. La mandra revela les nostres autèntiques motivacions, és un instrument de discerniment i pot ser la porta al descans i a la vida contemplativa. La mandra, les ganes de no fer res, ens obren l’espai interior. Però la seva veritable funció és la de vacunar-nos contra una imatge idealitzada de nosaltres mateixos, una imatge de la qual deriven un bon nombre d’obligacions fictícies que no aporten una millora substancial a la nostra vida. La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» de la mà de joves assagistes catalans.

Authors

Anna Punsoda

Author · 2 books

Anna Punsoda (Concabella, 1985) és una periodista i escriptora catalana. Llicenciada en periodisme (URL) i en filosofia (UB). Va cursar el màster de «Filosofia i Estudis clàssics» a la UB, on va presentar la seva tesina El pensament social i polític de Joan Maragall -becada per la Fundació Joan Maragall. Actualment és professora i traductora de l'alemany, col·labora en diversos mitjans de comunicació com a crítica d'assaig i és ponent de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès. L’any 2017 va impulsar La Llança, el suplement cultural d’El Nacional.cat. Ha publicat la novel·la Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), guardonada amb el premi Roc Boronat, i l'assaig La luxúria (Fragmenta, 2020), dins la sèrie «Pecats capitals». Photo credit © Glòria Solsona

Adrià Pujol Cruells

Author · 3 books

Adrià Pujol i Cruells (Begur, 20 de desembre de 1974) és un antropòleg, escriptor prolífic i traductor català. Va ser professor de l'escola ELISAVA (2005-2015) i impulsor de l'Observatori de la Vida Quotidiana. Ha publicat llibres d'assaig, biografies, ficció i no-ficció. Col·labora habitualment amb el Diari de Girona, La Llança (diari d'oci i cultura d'El Nacional), L'Avenç i la Revista de Girona. Durant un viatge a Mèxic va publicar la biografia de Joseph Pujol, conegut com «Le Pétomane». El 2014 va publicar la novel·la autobiogràfica Picadura de Barcelona, motiu pel qual va ser nomenat Palafrugellenc de l'Any. Ha realitzat habitualment treballs de museografia, destacant la seva col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona.

Marina Porras Martí (Rubí, 1991) és una crítica literària, llibretera catalana i professora associada del departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Es va graduar en història de l'art i en filologia catalana, i va completar els seus estudis amb un màster en teoria de la literatura i literatura comparada. Forma part del grup de recerca Literatura Comparada en l'Espai intel·lectual Europeu de la Universitat de Barcelona, com a investigadora en formació. Treballa en una tesi sobre els assaigs de Gabriel Ferrater. També es dedica al periodisme cultural, col·laborant amb diversos mitjans (Ara, El Nacional, RAC1, Catalunya Ràdio, Serra d'Or, Revista de Catalunya, El Temps o El Tribú). Photo credit © Carlos Moreno

Jordi Graupera

Author · 2 books

Jordi Graupera (Barcelona 1981). És doctor en filosofia política per la New School for Social Research de Nova York i investigador a la Universitat de Princeton. Ha estat professor adjunt de pensament social al departament de Liberal Arts de la Universitat de Nova York, professor d’història de l’arquitectura i de teoria del disseny a la Parson’s School of Design, i d’Antropologia i Filosofia Política a Saint Francis College de Brooklyn. Col·labora amb mitjans de comunicació. Ha fet i fa de voluntari en tot d’organitzacions comunitàries socials, pedagògiques i culturals. Està casat i té dues filles. Photo credit © Ester Roig

Raül Garrigasait

Author · 3 books

Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 1979) és traductor i filòleg clàssic. Ha traduït obres de Plató, Rilke, Papadiamandis, Goethe i Sloterdijk, entre altres. A més de treballar en el sector editorial, s'ha dedicat a estudiar sobretot les cultures grega i alemanya i la història del pensament europeu. El gos cosmopolita i dos espècimens més és la seva primera incursió en el gènere de l'assaig literari.