Part of Series
La luxúria no és el pecat més mal vist, perquè secretament tots el podem comprendre i disculpar, però sí que és el més temut i contra el qual s'ha escrit més literatura. Sobretot perquè posa en perill la família, sobre la qual s'aguanten les comunitats polítiques. I perquè, més enllà d'aquest aspecte públic, la luxúria conté en ella mateixa un component demoníac. Anna Punsoda reflexiona sobre la condició ambigua del desig: és l'element que fractura el subjecte de la modernitat, un subjecte lliure, autosuficient, capaç de mantenir a ratlla qualsevol passió alienadora; i. tanmateix, també és l'escletxa miraculosa per on reneix el que donàvem per mort.
Author
Anna Punsoda (Concabella, 1985) és una periodista i escriptora catalana. Llicenciada en periodisme (URL) i en filosofia (UB). Va cursar el màster de «Filosofia i Estudis clàssics» a la UB, on va presentar la seva tesina El pensament social i polític de Joan Maragall -becada per la Fundació Joan Maragall. Actualment és professora i traductora de l'alemany, col·labora en diversos mitjans de comunicació com a crítica d'assaig i és ponent de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès. L’any 2017 va impulsar La Llança, el suplement cultural d’El Nacional.cat. Ha publicat la novel·la Els llits dels altres (Amsterdam, 2018), guardonada amb el premi Roc Boronat, i l'assaig La luxúria (Fragmenta, 2020), dins la sèrie «Pecats capitals». Photo credit © Glòria Solsona
