Quan mirem enrere i pensem en la nostra infantesa, de ben segur que la trobem molt diferent a la que avui en dia tenen els nens d’ara. És precisament això el que li passa a una Carme Riera que ens porta cap a un Temps d’innocència: un recorregut pel temps que s’atura en aquella Mallorca que la va veure créixer i que ara ens acosta en forma de llibre. Entre les seves pàgines trobem els personatges de l’època, aquells que formaven part de la família i aquells altres que hi participaven i que segur que seran familiars pel lector. La Carme Riera de cinc, set o nou anys tenia les inquietuds típiques de la seva edat i la por encomanada per l’Església i l’educació de l’època, amb aquell esperit de voler traspassar la línia d’allò que és prohibit i que sovint caracteritza els nens. A través del recorregut que fa l’autora, no només ens introduïm a casa seva, sinó que caminem pels carrers de la ciutat, ens impregnem de les olors i els sons característics dels establiments i els oficis que avui, malauradament, ja no existeixen i, en definitiva, podem pertànyer a un moment que, si no fos per aquest llibre, no haguéssim pogut descobrir mai. La lectura de Temps d’innocència, amb els sons de l’illa i aquest llenguatge tan característic, regala al lector un viatge que difícilment podrà rebutjar.