Jaume Vicens Vives was a Spanish historian, and is considered, along with Pierre Vilar, one of top influential Catalan historians of 20th century. According to Eliseu Climent i Corberà, his 1954 book Notícia de Catalunya was a direct source and inspiration for Joan Fuster's influential 1962 book Nosaltres, els valencians. Vicens book was to be originally titled Nosaltres els catalans, but it was renamed under Josep Pla's advice, for fear of Francoist censorship. Fuster's work has the same structure and intention of Vicens'. The book was expanded and republished in 1960. Notícia de Catalunya had also a major influence on Jordi Pujol. Vicens was also a friend an influence for Joan Reglà.

Rafael Tasis (Barcelona, 1906 – París, 1966). Escriptor, crític literari, llibreter, periodista i activista polític. Autor prolífic i autodidacta, inicia molt aviat la seva activitat narrativa a la publicació infantil La Mainada. Col·labora a La Publicitat, Mirador, Revista de Catalunya i Serra d'Or, entre d'altres. Des del juny de 1937 exerceix com a secretari general de la joventut d'Acció Catalana i com a director general dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya. Fruit d'aquest treball neix el llibre Les presons dels altres (1990). També col·labora, quan esclata la Guerra Civil, amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. En finalitzar el conflicte s'exilia a París on viu fins a l'any 1948. De tornada a Barcelona treballa com a impressor i llibreter, manté la seva activitat política com a enllaç amb l'exili i continua la seva tasca com a escriptor. Com a novel·lista és especialment rellevant la seva aportació a la novel·la policíaca en llengua catalana, gènere que desenvolupa en les seves tres obres més conegudes: La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960). Com a crític literari, és autor d'assaigs com Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935), La literatura catalana moderna (1937), Antologia de la poesia catalana. De Ramon Llull a Verdaguer (1949-1967) o La novel·la catalana (1954) i pel que fa a la creació teatral escriu obres com Un home entre herois (1957). És autor, també, d'obres de divulgació històrica com Històries de coneguts (1945), La vida del rei en Pere III (1957), o Joan I, el rei caçador i músic (1959). Photo credit © Rafael Tasis Ferrer

Ernest Martínez Ferrando (València, 1891—1965). Es llicencià en història a València. Ingressà per oposició al Cos d’Arxivers, i fou destinat a la Biblioteca Universitària de Barcelona, a l’Arxiu d’Hisenda i a la Biblioteca Provincial de Girona, fins que, el 1920, fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou director del 1940 al 1961. Millorà notablement les instal·lacions de l’Arxiu i planejà un ambiciós projecte de modernització i d’ampliació, que començà a executar. Fou un bon escriptor en prosa, autor de contes i narracions curtes i d’una novel·la, Una dona s’atura en el camí, que guanyà el premi Crexells el 1935. Publicà la seva primera col·lecció de narracions breus, Les llunyanies suggestives i altres proses, el 1918, seguida d' El farsant i l’enamorada (1919) i Vida d’infant (1921), reelaborada en Primavera inquieta (1926). El darrer recull, L’altre geperut i alguns contes més, aparegué el 1963. La seva tasca com a historiador s’inicià el 1934, amb la publicació del Catálogo de la documentación relativa al antiguo reino de Valencia (Jaime I el Conquistador; Pedro el Grande). Aparegué poc després Pere de Portugal, “rei dels catalans”, vist a través dels registres de la seva cancelleria (1936) i altres obres relacionades amb aquest tema, que constituí una de les seves especialitats. També estudià la figura i el regnat de Jaume II i el seu fill Alfons el Benigne a Jaime II de Aragón, Su vida familiar (1948), Els fills de Jaume II (1950), Jaume II (1954) i Jaume II o el seny català (1956), reeditada el 1963 amb el complement de la biografia d' Alfons el Benigne, i després, La tràgica història dels reis de Mallorca (1960). Col·laborà en la Història dels catalans, dirigida per Ferran Soldevila (1966 i 1969). Fou també traductor del francès i de l’alemany al català, amb traduccions d’obres literàries de Kleist, Maupassant, Schnitzler i Zweig. Photo credit © Fototeca.cat