Rafael Tasis (Barcelona, 1906 – París, 1966). Escriptor, crític literari, llibreter, periodista i activista polític. Autor prolífic i autodidacta, inicia molt aviat la seva activitat narrativa a la publicació infantil La Mainada. Col·labora a La Publicitat, Mirador, Revista de Catalunya i Serra d'Or, entre d'altres. Des del juny de 1937 exerceix com a secretari general de la joventut d'Acció Catalana i com a director general dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya. Fruit d'aquest treball neix el llibre Les presons dels altres (1990). També col·labora, quan esclata la Guerra Civil, amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. En finalitzar el conflicte s'exilia a París on viu fins a l'any 1948. De tornada a Barcelona treballa com a impressor i llibreter, manté la seva activitat política com a enllaç amb l'exili i continua la seva tasca com a escriptor. Com a novel·lista és especialment rellevant la seva aportació a la novel·la policíaca en llengua catalana, gènere que desenvolupa en les seves tres obres més conegudes: La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paralelo (1960). Com a crític literari, és autor d'assaigs com Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935), La literatura catalana moderna (1937), Antologia de la poesia catalana. De Ramon Llull a Verdaguer (1949-1967) o La novel·la catalana (1954) i pel que fa a la creació teatral escriu obres com Un home entre herois (1957). És autor, també, d'obres de divulgació històrica com Històries de coneguts (1945), La vida del rei en Pere III (1957), o Joan I, el rei caçador i músic (1959). Photo credit © Rafael Tasis Ferrer